......Nosaltres no existim per als majors. El nostre món és el més bell que existeix, és el món dels xiquets que ens miren atònits al nostre pas, d'aquests xiquets que es renoven cada any malgrat que viuen amb idèntic esperit. Per ells vivim.
......Als majors els estem molt agraïts perquè cada any venen a traure'ns de passeig. Ens donen una gran alegria quan en el nostre interior s'introdueix algú per a moure'ns i fer-nos ballar. És com si ens posaren ànima. Quan la brisa mou les nostres perruques i els nostres vestits s'inflen amb remolins d'aire de les nostres voltes, sentim la sensació més bonica que puga un imaginar-se. I tot gràcies al geganter que s'ha ficat dins nostre, l'ànima que és la que generosament ens dóna Ontinyent. .........................................................................entrevista al rei moro en 1968