ELS GEGANTS

representen les tres cultures que convisqueren a Ontinyent durant l'Edad Mitjana

nom: REI CRISTIÀ
altura: 4m.
pes: 50 Kg.
any de construcció: 1992
constructor: Jordi Arrue
fabricat en fibra de vidre
la roba fou confeccionada per Trini Galbis
l'espasa és de ferro i substituí a una altra de fusta que es va trencar. Sols és original el pom, datat de 1946.
porta bata d'una peça amb capa d'ermini.

nom: REINA CRISTIANA
altura: 4m.
pes: 45,5 Kg.
any de construcció: 1992
constructor: Jordi Arrue
fabricada en fibra de vidre.
la roba està confeccionada per Trini Galbis
el vestit consta de dues peces; porta arracades i collar de perles de dues voltes.

nom: REI JUEU
altura: 4m.
pes: 44 Kg.
any de construcció: octubre 2006
constructor: Jordi Arrue
fabricat en fibra de vidre.
la roba va ser confeccionada per Imma Soriano.
porta medalló amb l'estrela de David i bossa per als diners

batejat/presentat en octubre/2006 amb motiu del 4rt. aplec celebrat a Ontinyent. Exerciren de padrins el Gegant del Pi (Mustafà) i el cantant Paco Muñoz.

nom: REINA JUEVA
altura: 4m.
pes: 40 Kg.any de construcció: octubre 2006
constructor: Jordi Arrue
fabricada en fibra de vidre.
la roba va ser confeccionada per Imma Soriano. Porta bata i un vel que li cobreix el cap; també polseres i collar.

batejada/presentada en octubre/2006 amb motiu del 4rt. aplec celebrat a Ontinyent. Exerciren de padrins el Gegant del Pi (Mustafà) i el cantant Paco Muñoz.

nom: REI MORO
conegut popularment com l'agüelo
altura: 4m.
pes: 43 Kg.
any de construcció: 1992
constructor: Jordi Arrue
fabricat en fibra de vidre.
la roba està confeccionada per Trini Galbis
porta espasa sarraïna, bata d'una peça i una espècie d'abric de tres quartes sense mànegues

nom: REINA MORA
coneguda popularment com l'agüela
altura: 4m.
pes: 45 Kg.
any de construcció: 1992
constructor: Jordi Arrue
fabricat en fibra de vidre.
la roba està confeccionada per Trini Galbis
porta polseres i collar, bata marrona i xaleco blau

ELS CABETS

representen figures de dibuixos animats i del cinema americà dels anys 1930 i 1940. Recordem que foren construïts per Manuel Martínez Oviedo, el 'Ninero' en 1946 i recostruïts a partir dels originals en 1992 per Jordi Arrue.

barret verd

negre o dues cares

el gros

Popeie

Robin Hood

el tinyós

el tricorni

el rei dels cabets

el rei dels cabets. És el cap de dansa, aquell qui dirigeix el ball i la resta de cabets. La seua corona és un tabal que duu damunt del cap. El seu ceptre reial o bastó de comandament és la popular "porra", sempre amenaçadora i sempre inofensiva, que eleva per ordenar als músics quan han de tocar i per a què els seus companys cabets facen les seues evolucions dansístiques. És l'encarregat principal d'acaçar els xiquets i les xiquetes que en lloc de jugar amb els cabets es dediquen a fer-los algun mal.
Es té constància gràfica d'un cabet amb estes característiques abans de 1946, per tant, l'actual és, almenys, el tercer cabet amb un tabal al cap. Forma parella amb Popeie. És conegut també com "el de la porra", "el del tambor" o "bussi".

Popeie. Se situa en la dansa al costat del Rei dels Cabets. L'actual Popeie és un cabet de nova creació de Jordi Arrue ja que l'anterior figura va desaparéixer fa molts anys. Es té constància d'un cabet amb gorra de mariner ja abans de 1946. Probablement quan la Paramount Pictures va llançar l'any 1933 les pel·lícules de dibuixos animats del personatge "Popeye the Sailor" (Pop-eye vol dir "ull sobreïxit"), els xiquets i xiquetes d'Ontinyent rebatejaren aquell antic cabet mariner. Després, quan es feren els cabets de 1946, el Ninero ja va recrear l'autèntic Popeie.

El tinyós. Se situa en el ball en el primer lloc a continuació del Rei i enfront del Negre. El nom d'aquest cabet li'l donàrem per homenatjar el cabet més popular dels que hi havia abans de 1946. Aquella figura rebia el nom de Tinyós perquè el seu cap formava uns rodals com si patira la malaltia de la tinya. Era la figura més estimada en aquell temps, el que més corria i que més feia córrer els xiquets. No sabem amb certesa quin personatge va voler recrear el Ninero l'any 1946 però l'aspecte que mostrava era prou diferent a l'actual. Aleshores mostrava cabells bruns i els pòmuls més enfonsats. Jordi Arrue li va posar la cabellera rossa i li va donar una mirada menys tímida així com també un posat més alegre. Se'l coneix també amb el nom de "el ros" o "el rubio".

Cabet negre. En la dansa se situa en el primer lloc a continuació de Popeie i enfront del Tinyós. És el cabet de les dues cares, la principal, que és la negra, i la del darrere, que és la blanca. Es creu que també procedeix d'una pel·lícula dels anys 30 que podria ser "the man with the two faces" (l'home de les dues cares) o bé "the jazz singer" (el cantant de jazz) rodada el 1927 i on un blanc es fa cantant de jazz i es pintava de negre per fer-ho. Era el fenòmen que s'anomenava "blackface".
Sabem que abans dels cabets del 1946 hi havia algun cabet negre, probablement dos, però no tenim constància de que fóra de duescares.
També se'l coneix com el de "les dues cares" o "café amb llet".

Barret verd. Se situa en la punta, al costat del Gros i enfront del Dues Puntes. Representa el popular actor de cinema mut Buster Keaton que va protagonitzar pe·licules tan reconegudes com "The general" (el maquinista de la general). Sempre amb el seu inconfusible barret al cap i la seua cara inexpresiva.

Dues puntes. Se situa a l'extrem de la filera a continuació del Tricorni i enfront del Barret Verd. Representa el personatge que va protagonitzar Errol Flynn l'any 1938 a la pel·lícula "the adverntures of Robin Hood" (les aventures de Robin Hood), dirigida per Michael Curtiz. Evidentment, també rep el nom de Robin Hood.

Tricorni. En el ball ocupa la posició central entre el Tinyós i el Dues Puntes i enfront del Gros.
Esta figura sembla ser que va eixir de la pel·lícula de 1934 "Treasure island" (l'illa del tresor), basada en l'obra homònima de Robert Louis Stevenson. Es tractaria del bucaner Billy Bones que va interpretar magníficament Lionel Barrymore. També se l'anomena "Napolió" .

el Gros. En el ball ocupa la posició central entre el Negre i el Barret Verd i enfront del Tricorni. Quan el Ninero va fer el cabet l'any 1946 vindria a representar el personatge cinematogràfic d'Oliver Hardy, a qui tots deien "el Gros". Del seu company inseparable "el Flac", que interpretava Stan Laurel, no tenim constància que haja existit